A través de l’experimentació es va conèixer el marbling, una tècnica que es basa en reaccions espontànies i imprevisibles entre elements líquids, allunyant-se així d’una matriu rígida i predeterminada.
Durant el procés d’experimentació, el projecte es va anar centrant progressivament en la tècnica del marbling, una estampació sense matriu on les formes es creen flotant sobre una superfície líquida.
A diferència de tècniques tradicionals, la imatge només existeix durant uns segons abans de transferir-se al paper, fet que li confereix un caràcter immediat i irrepetible. Tot i partir d’algunes decisions inicials, en el moment que la tinta entra en contacte amb l’aigua el procés escapa del control i es torna imprevisible.
El procés, desenvolupat de manera autodidacta a través de l’assaig i error, evidencia el marbling com un diàleg constant entre control i atzar, on la imatge emergeix de manera efímera i obliga a acceptar l’inesperat com a part essencial de la creació.
Els patrons fluids recordaven líquens, micelis, sistemes fluvials, erosions, cèl·lules vegetals o anells d'arbre. A través d'aquesta progressiva identificació, l'abstracció va començar a relacionar-se amb elements concrets de la natura.
Les imatges no eren simples composicions formals, sinó que contenien una complexitat visual semblant a la que trobem en processos orgànics reals. Aquesta connexió va permetre establir un diàleg entre les formes creades mitjançant un gest artístic i aquelles que existeixen a l'entorn natural, donant cos conceptual al projecte.
de la natura.
Al marbling, la imatge es genera en un instant. El gest és immediat, efímer i irrepetible. Tot i això, les formes que apareixen remeten a processos naturals que es desenvolupen durant anys, dècades o fins i tot segles. El que a la natura requereix temps i creixement pausat, en la tècnica del marbling emergeix en qüestió de segons.
Aquesta oposició entre la immediatesa de l'acció artística i la lentitud del món natural esdevé el nucli conceptual del treball, posant en diàleg dues temporalitats oposades que conviuen a cada imatge.
La peça es construeix amb dues imatges que ocupen tota la superfície, cadascuna representant una temporalitat diferent. Al centre, s’hi col·loca un text que es divideix en dues parts. Quan es mostra la imatge vinculada a la natura, el text parla del temps lent, el temps real que tarda aquell element en créixer.
Quan es mostra la imatge del marbling, el text explica la rapidesa amb què es genera la imatge, gairebé en un instant. Aquesta relació directa entre imatge i text permet entendre la contradicció entre un temps lent i un temps ràpid, fent visible com una forma que recorda processos lents de la natura pot haver estat creada de manera ràpida i efímera.
La peça reflecteix el meu propi recorregut d’aprenentatge, un procés basat en l’experimentació, la prova i l’error, seguint cada pas de manera conscient i registrant-lo com si fos un dietari visual. Més enllà d’informar, la intenció era que qualsevol persona pogués endur-se aquesta peça a casa i, a partir d’ella, entendre i experimentar el marbling per si mateixa, convertint el projecte en una experiència compartida.